ABOUT THE SPEAKER
Matt Ridley - Rational optimist
Matt Ridley argues that, through history, the engine of human progress and prosperity has been, and is, "ideas having sex with each other."

Why you should listen

British author Matt Ridley knows one thing: Through history, the engine of human progress and prosperity has been, and is, the mating of ideas. The sophistication of the modern world, says Ridley, lies not in individual intelligence or imagination; it is a collective enterprise. In his book The Rational Optimist, Ridley (whose previous works include Genome and Nature via Nurture) sweeps the entire arc of human history to powerfully argue that "prosperity comes from everybody working for everybody else."

It is our habit of trade, idea-sharing and specialization that has created the collective brain which set human living standards on a rising trend. This, he says, "holds out hope that the human race will prosper mightily in the years ahead -- because ideas are having sex with each other as never before."

Watch his 2010 TEDTalk, "When Ideas Have Sex."

More profile about the speaker
Matt Ridley | Speaker | TED.com
TEDGlobal 2010

Matt Ridley: When ideas have sex

Matt Ridley: Quan les idees s'aparellen

Filmed:
2,434,498 views

Al congrés TEDGlobal 2010, l'autor Matt Ridley ens demostra com, al llarg de la història, el motor del progrés humà ha topat amb idees que s'han aparellat per confegir-ne de noves. No importa la intel·ligència particular, segons ell, sinó que l'important és la intel·ligència del cervell col·lectiu.
- Rational optimist
Matt Ridley argues that, through history, the engine of human progress and prosperity has been, and is, "ideas having sex with each other." Full bio

Double-click the English transcript below to play the video.

00:16
When I was a studentestudiant here in OxfordOxford in the 1970s,
0
1000
3000
A la dècada de 1970, quan era estudiant aquí a Oxford,
00:19
the futurefutur of the worldmón was bleakombrívol.
1
4000
3000
el futur del món no augurava res de bo.
00:22
The populationpoblació explosionexplosió was unstoppableimparable.
2
7000
2000
L'explosió demogràfica era imparable.
00:24
GlobalGlobal faminefam was inevitableinevitable.
3
9000
2000
La fam mundial, inevitable.
00:26
A cancercàncer epidemicepidèmia causedcausat by chemicalsproductes químics in the environmentmedi ambient
4
11000
3000
Una epidèmia de càncer provocada per substàncies químiques
00:29
was going to shortenescurçar our livesvides.
5
14000
3000
de l'entorn amenaçava d'escurçar-nos la vida.
00:32
The acidàcid rainpluja was fallingcaient on the forestsboscos.
6
17000
3000
Als boscos, hi havia pluja àcida.
00:35
The desertdesert was advancingavançant by a milemilla or two a yearcurs.
7
20000
2000
El desert avançava 2 o 3 km l'any.
00:37
The oiloli was runningcorrent out,
8
22000
2000
Ens estàvem quedant sense petroli.
00:39
and a nuclearnuclear winterhivern would finishacabar us off.
9
24000
3000
I deien que l'hivern nuclear ens anorrearia.
00:42
NoneCap of those things happenedsucceït,
10
27000
2000
Al final, no va passar res de tot allò.
00:44
(LaughterRiure)
11
29000
2000
(Riuen)
00:46
and astonishinglysorprenentment, if you look at what actuallyen realitat happenedsucceït in my lifetimetota una vida,
12
31000
3000
Què ha passat realment tots aquests anys? És sorprenent:
00:49
the averagemitjana per-capitaper càpita incomeingressos
13
34000
3000
la renda mitjana per càpita
00:52
of the averagemitjana personpersona on the planetplaneta,
14
37000
2000
de l'habitant mitjà del planeta,
00:54
in realreal termstermes, adjustedajustar for inflationinflació,
15
39000
2000
en termes reals, ajustada a la inflació,
00:56
has tripledtriplicat.
16
41000
2000
s'ha triplicat.
00:58
LifespanEsperança de vida is up by 30 percentpercentatge in my lifetimetota una vida.
17
43000
3000
L'esperança de vida ha augmentat un 30%.
01:01
ChildNen mortalitymortalitat is down by two-thirdsdos terços.
18
46000
3000
La mortalitat infantil s'ha reduït dues terceres parts.
01:04
Per-capitaPer càpita foodmenjar productionproducció
19
49000
2000
La producció alimentària per càpita
01:06
is up by a thirdtercer.
20
51000
2000
s'ha incrementat una tercera part.
01:08
And all this at a time when the populationpoblació has doubledes va duplicar.
21
53000
3000
I tot plegat, amb el doble de població.
01:11
How did we achieveaconseguir that, whetherja sigui you think it's a good thing or not?
22
56000
2000
Com ho hem aconseguit? Sigui bo o dolent.
01:13
How did we achieveaconseguir that?
23
58000
2000
Com s'ha aconseguit?
01:15
How did we becomeconvertir-se en
24
60000
2000
Com hem esdevingut
01:17
the only speciesespècie
25
62000
2000
l'única espècie
01:19
that becomeses converteix more prosperouspròsper
26
64000
2000
que guanya en prosperitat
01:21
as it becomeses converteix more populouspoblat?
27
66000
2000
a mesura que augmenta en nombre?
01:23
The sizemida of the blobtaca in this graphgràfic representsrepresenta the sizemida of the populationpoblació,
28
68000
3000
La mida d'aquesta taca del gràfic representa la població.
01:26
and the levelnivell of the graphgràfic
29
71000
2000
I el nivell del gràfic
01:28
representsrepresenta GDPPIB perper capitacapita.
30
73000
2000
representa el PIB per càpita.
01:30
I think to answerresposta that questionpregunta
31
75000
2000
Em sembla que, per respondre aquesta pregunta,
01:32
you need to understandentendre
32
77000
2000
heu d'entendre com som capaços
01:34
how humanhumà beingséssers bringportar togetherjunts theirels seus brainscervells
33
79000
3000
els éssers humans d'unir els cervells
01:37
and enablehabilitar theirels seus ideasidees to combinecombinar and recombinerecombinen,
34
82000
3000
perquè les idees es combinin i recombinin,
01:40
to meettrobar-se and, indeeden efecte, to mateCompany.
35
85000
3000
es trobin i, de fet, s'aparellin.
01:43
In other wordsparaules, you need to understandentendre
36
88000
2000
Dit d'una altra manera, hem de comprendre
01:45
how ideasidees have sexsexe.
37
90000
2000
com fan sexe les idees.
01:48
I want you to imagineimaginar
38
93000
2000
Ara m'agradaria que imaginéssiu
01:50
how we got from makingelaboració objectsobjectes like this
39
95000
3000
com vam passar de crear objectes com aquest
01:53
to makingelaboració objectsobjectes like this.
40
98000
3000
a crear-ne d'altres com aquest.
01:56
These are bothtots dos realreal objectsobjectes.
41
101000
2000
Tots dos són objectes reals.
01:58
One is an AcheuleanAcheulià hand axedestral from halfla meitat a millionmilions yearsanys agofa
42
103000
2000
L'un és una destral acheuiana de fa mig milió d'anys
02:00
of the kindamable madefet by HomoHomo erectuserectus.
43
105000
3000
com les que elaborava l'Homo erectus.
02:03
The other is obviouslyòbviament a computerordinador mouseratolí.
44
108000
2000
L'altre és, evidentment, un ratolí d'ordinador.
02:05
They're bothtots dos exactlyexactament the samemateix sizemida and shapeforma to an uncannyestranya degreegrau.
45
110000
3000
Tenen la mateixa mida i forma, són gairebé clavats.
02:08
I've triedintentat to work out whichquin is biggermés gran,
46
113000
3000
He provat de distingir quin és més gran
02:11
and it's almostgairebé impossibleimpossible.
47
116000
2000
però és gairebé impossibe.
02:13
And that's because they're bothtots dos designeddissenyat to fiten forma the humanhumà hand.
48
118000
2000
Per què? Tots dos es van dissenyar perquè encaixessin a la mà.
02:15
They're bothtots dos technologiestecnologies. In the endfinal, theirels seus similaritysimilitud is not that interestinginteressant.
49
120000
3000
Tots dos són tecnologia. Al capdavall, la semblança no és tan interessant.
02:18
It just tellsli diu you they were bothtots dos designeddissenyat to fiten forma the humanhumà hand.
50
123000
2000
Només ens diu que tots dos pretenien tenir cabuda a la mà humana.
02:20
The differencesdiferències are what interestinterès me,
51
125000
2000
El que a mi m'interessa són les diferències.
02:22
because the one on the left was madefet to a prettybonic unvaryinginvariable designdisseny
52
127000
3000
El de l'esquerra es va crear sense gaire variacions
02:25
for about a millionmilions yearsanys --
53
130000
2000
durant un milió d'anys,
02:27
from one-and-a-halfi-un-meitat millionmilions yearsanys agofa to halfla meitat a millionmilions yearsanys agofa.
54
132000
3000
des de fa un milió i mig fins fa mig milió d'anys.
02:30
HomoHomo erectuserectus madefet the samemateix tooleina
55
135000
3000
L'Homo erectus va fabricar la mateixa eina
02:33
for 30,000 generationsgeneracions.
56
138000
2000
durant 30.000 generacions.
02:35
Of coursecurs there were a fewpocs changescanvis,
57
140000
2000
És clar, hi va haver petits canvis,
02:37
but toolseines changedha canviat slowermés lent than skeletonsesquelets in those daysdies.
58
142000
3000
però les eines van canviar més lentament que els esquelets.
02:40
There was no progressprogrés, progressar, no innovationinnovació.
59
145000
2000
No hi havia progrés ni innovació.
02:42
It's an extraordinaryextraordinari phenomenonfenomen, but it's trueveritat.
60
147000
2000
És un fenomen extraordinari, però cert.
02:44
WhereasMentre que the objectobjecte on the right is obsoleteobsolet after fivecinc yearsanys.
61
149000
3000
I, amb tot, l'objecte de la dreta va quedar obsolet en cinc anys.
02:47
And there's anotherun altre differencediferència too,
62
152000
2000
També hi ha una altra diferència:
02:49
whichquin is the objectobjecte on the left is madefet from one substancesubstància.
63
154000
2000
l'objecte de l'esquerra està fet d'una única substància.
02:51
The objectobjecte on the right is madefet from
64
156000
2000
El de la dreta està compost
02:53
a confectionconfecció of differentdiferent substancessubstàncies,
65
158000
2000
d'un conjunt de substàncies diferents,
02:55
from siliconsilici and metalmetall and plasticplàstic and so on.
66
160000
3000
de silici, metall, plàstic, etc.
02:58
And more than that, it's a confectionconfecció of differentdiferent ideasidees,
67
163000
3000
És més, és un conjunt d'idees diferents:
03:01
the ideaidea of plasticplàstic, the ideaidea of a laserlàser,
68
166000
2000
la idea del plàstic, la idea del làser,
03:03
the ideaidea of transistorstransistors.
69
168000
2000
la idea dels transistors.
03:05
They'veS'ha all been combinedcombinat togetherjunts in this technologytecnologia.
70
170000
3000
S'han combinat totes en aquesta tecnologia.
03:08
And it's this combinationcombinació,
71
173000
2000
I aquesta combinació,
03:10
this cumulativeacumulatiu technologytecnologia, that intriguesintrigues me,
72
175000
3000
aquesta tecnologia acumulativa, és el que m'intriga.
03:13
because I think it's the secretsecret to understandingcomprensió
73
178000
3000
Crec que és el secret que explica
03:16
what's happeningpassant in the worldmón.
74
181000
2000
el que veiem avui dia al món.
03:18
My body'sdel cos an accumulationacumulació of ideasidees too:
75
183000
3000
El meu cos també és una acumulació d'idees.
03:21
the ideaidea of skinpell cellscèl · lules, the ideaidea of braincervell cellscèl · lules, the ideaidea of liverfetge cellscèl · lules.
76
186000
3000
La idea de les cèl·lules dèrmiques, les cerebrals, les hepàtiques...
03:24
They'veS'ha come togetherjunts.
77
189000
2000
s'han unit.
03:26
How does evolutionevolució do cumulativeacumulatiu, combinatorialcombinatòria things?
78
191000
3000
Com aconsegueix l'evolució acumular i combinar?
03:29
Well, it usesusos sexualsexual reproductionreproducció.
79
194000
3000
Doncs fa servir la reproducció sexual.
03:32
In an asexualasexual speciesespècie, if you get two differentdiferent mutationsmutacions in differentdiferent creaturescriatures,
80
197000
3000
En una espècie asexual, si es generen dues mutacions en diferents éssers,
03:35
a greenverd one and a redvermell one,
81
200000
2000
un de verd i un de vermell,
03:37
then one has to be better than the other.
82
202000
2000
l'un ha de ser millor que l'altre.
03:39
One goesva extinctextingit for the other to survivesobreviure.
83
204000
2000
L'un s'extingeix perquè l'altre sobrevisqui.
03:41
But if you have a sexualsexual speciesespècie,
84
206000
2000
Però, en una espècie sexuada,
03:43
then it's possiblepossible for an individualindividual
85
208000
2000
pot passar que un individu
03:45
to inheritheretar bothtots dos mutationsmutacions
86
210000
2000
hereti totes dues mutacions
03:47
from differentdiferent lineagesllinatges.
87
212000
2000
per dos llinatges diferents.
03:49
So what sexsexe does is it enableshabilita the individualindividual
88
214000
3000
El que fa el sexe és permetre
03:52
to drawdibuixar upondamunt
89
217000
2000
a l'individu aprofitar
03:54
the geneticgenètica innovationsinnovacions of the wholetot speciesespècie.
90
219000
3000
les innovacions genètiques de tota l'espècie.
03:57
It's not confinedconfinats to its ownpropi lineagellinatge.
91
222000
2000
No es limita al seu propi llinatge.
03:59
What's the processprocés that's havingtenint the samemateix effectefecte
92
224000
2000
Quin procés té el mateix efecte
04:01
in culturalcultural evolutionevolució
93
226000
2000
en l'evolució cultural
04:03
as sexsexe is havingtenint in biologicalbiològic evolutionevolució?
94
228000
3000
que el sexe en l'evolució biològica?
04:06
And I think the answerresposta is exchangeintercanvi,
95
231000
2000
Diria que la resposta és l'intercanvi,
04:08
the habithàbit of exchangingl'intercanvi one thing for anotherun altre.
96
233000
3000
l'hàbit d'intercanviar una cosa per una altra.
04:11
It's a uniqueúnic humanhumà featurefunció.
97
236000
2000
És una característica singularment humana.
04:13
No other animalanimal does it.
98
238000
2000
No hi ha animals que ho facin.
04:15
You can teachensenyar them in the laboratorylaboratori to do a little bitpoc of exchangeintercanvi --
99
240000
2000
Els pots ensenyar a intercanviar en un laboratori.
04:17
and indeeden efecte there's reciprocityreciprocitat in other animalsanimals --
100
242000
2000
I hi ha reciprocitat entre animals.
04:19
But the exchangeintercanvi of one objectobjecte for anotherun altre never happenspassa.
101
244000
3000
Però mai no es dóna l'intercanvi d'un objecte per un altre.
04:22
As AdamAdam SmithSmith said, "No man ever saw a doggos
102
247000
2000
Com va afirmar Adam Smith: "Mai ningú ha vist un gos
04:24
make a fairFira exchangeintercanvi of a boneos with anotherun altre doggos."
103
249000
3000
fent un intercanvi just d'ossos amb un altre gos".
04:27
(LaughterRiure)
104
252000
3000
(Riuen)
04:30
You can have culturecultura withoutsense exchangeintercanvi.
105
255000
2000
Es pot tenir una cultura sense intercanvis.
04:32
You can have, as it were, asexualasexual culturecultura.
106
257000
2000
Diguem que podem tenir una cultura asexual.
04:34
ChimpanzeesXimpanzés, killerassassí whalesbalenes, these kindstipus of creaturescriatures, they have culturecultura.
107
259000
3000
Els ximpanzès, les orques, aquesta mena d'animals, tenen cultura.
04:37
They teachensenyar eachcadascun other traditionstradicions
108
262000
2000
S'ensenyen tradicions
04:39
whichquin are handedlliurat down from parentpare to offspringfills.
109
264000
2000
que es transmeten dels pares a les cries.
04:41
In this casecas, chimpanzeesximpanzés teachingensenyament eachcadascun other
110
266000
2000
En aquest cas, els ximpanzès s'ensenyen
04:43
how to crackcrack nutsnous with rocksroques.
111
268000
2000
a trencar nous amb les pedres.
04:45
But the differencediferència is
112
270000
2000
Però la diferència és que
04:47
that these culturescultures never expandampliar, never growcréixer,
113
272000
2000
aquestes cultures mai no s'amplien, no creixen,
04:49
never accumulateacumular, never becomeconvertir-se en combinatorialcombinatòria,
114
274000
2000
no s'acumulen i mai no es combinen.
04:51
and the reasonraó is because
115
276000
2000
El motiu és que
04:53
there is no sexsexe, as it were,
116
278000
2000
no hi ha sexe, diguem-ne,
04:55
there is no exchangeintercanvi of ideasidees.
117
280000
2000
que no hi ha cap intercanvi d'idees.
04:57
ChimpanzeeXimpanzé troopstropes have differentdiferent culturescultures in differentdiferent troopstropes.
118
282000
3000
Les tropes de ximpanzès tenen cultures diferents segons la tropa.
05:00
There's no exchangeintercanvi of ideasidees betweenentre them.
119
285000
3000
Entre elles no hi ha cap intercanvi d'idees.
05:03
And why does exchangeintercanvi raiseaixecar livingvivent standardsnormes?
120
288000
2000
Per què augmenta el nivell de vida l'intercanvi?
05:05
Well, the answerresposta cameva venir from DavidDavid RicardoRicardo in 1817.
121
290000
3000
La resposta prové de David Ricardo, del 1817.
05:08
And here is a StonePedra AgeEdat versionversió of his storyhistòria,
122
293000
2000
Us n'explicaré una versió aplicada a l'edat de pedra,
05:10
althoughencara que he told it in termstermes of tradecomerç betweenentre countriespaïsos.
123
295000
3000
tot i que ell ho va aplicar al comerç internacional.
05:13
AdamAdam takes fourquatre hourshores to make a spearllança and threetres hourshores to make an axedestral.
124
298000
3000
L'Adam triga 4 hores a fer una llança i 3 hores a fer una destral.
05:16
OzOz takes one hourhores to make a spearllança and two hourshores to make an axedestral.
125
301000
3000
L'Oz triga 1 hora a fer una llança
05:19
So OzOz is better at bothtots dos spearsllances and axeseixos than AdamAdam.
126
304000
3000
Per tant, l'Oz és millor que l'Adam tant fent llances com destrals.
05:22
He doesn't need AdamAdam.
127
307000
2000
No necessita l'Adam.
05:24
He can make his ownpropi spearsllances and axeseixos.
128
309000
2000
Pot confegir les seves pròpies llances i destrals.
05:26
Well no, because if you think about it,
129
311000
2000
Doncs no, perquè, si hi penses,
05:28
if OzOz makesfa two spearsllances and AdamAdam make two axeseixos,
130
313000
2000
si l'Oz fa dues llances i l'Adam, dues destrals
05:30
and then they tradecomerç,
131
315000
2000
i, en acabat, fan troc
05:32
then they will eachcadascun have saveddesat an hourhores of work.
132
317000
3000
s'hauran estalviat una hora de feina cadascú.
05:35
And the more they do this, the more trueveritat it's going to be,
133
320000
3000
Com més ho practiquin, més veritat serà.
05:38
because the more they do this, the better AdamAdam is going to get at makingelaboració axeseixos
134
323000
3000
Perquè, com més ho practiquin, més millorarà l'Adam fent destrals
05:41
and the better OzOz is going to get at makingelaboració spearsllances.
135
326000
2000
i més millorarà l'Oz fent llances.
05:43
So the gainsguanys from tradecomerç are only going to growcréixer.
136
328000
2000
Els beneficis de l'intercanvi només faran que créixer.
05:45
And this is one of the beautiesbelleses of exchangeintercanvi,
137
330000
2000
Vet aquí una de les gràcies de l'intercanvi:
05:47
is it actuallyen realitat createscrea the momentummomentum
138
332000
2000
genera un impuls
05:49
for more specializationespecialització,
139
334000
2000
que afavoreix l'especialització,
05:51
whichquin createscrea the momentummomentum for more exchangeintercanvi and so on.
140
336000
3000
i aquest impulsa més intercanvis, etc.
05:54
AdamAdam and OzOz bothtots dos saveddesat an hourhores of time.
141
339000
2000
L'Adam i l'Oz s'han estalviat una hora cadascú.
05:56
That is prosperityprosperitat, the savingestalvi of time
142
341000
2000
D'això se'n diu "prosperitat", estalviar temps
05:58
in satisfyingsatisfer your needsnecessitats.
143
343000
3000
per satisfer les teves necessitats.
06:01
AskDemanar yourselftu mateix how long you would have to work
144
346000
2000
Pregunteu-vos quant de temps hauríeu de treballar
06:03
to provideproporcionar for yourselftu mateix
145
348000
3000
per guanyar-vos una hora
06:06
an hourhores of readinglectura lightllum this eveningtarda to readllegir a bookllibre by.
146
351000
3000
de llum per llegir un llibre aquesta nit.
06:09
If you had to startcomençar from scratchrascar, let's say you go out into the countrysidepaisatge.
147
354000
3000
Si haguéssiu de començar de zero, posem que aneu al camp.
06:12
You find a sheepovelles. You killmatar it. You get the fatgreix out of it.
148
357000
2000
Trobeu una ovella. La mateu. N'extraieu el greix.
06:14
You renderrepresentar it down. You make a candleEspelma, etcetc. etcetc.
149
359000
3000
L'esteneu. En feu una espelma, etc., etc.
06:17
How long is it going to take you? QuiteBastant a long time.
150
362000
2000
Quant tardareu? Molt de temps.
06:19
How long do you actuallyen realitat have to work
151
364000
2000
Quant de temps heu de treballar realment
06:21
to earnguanyar an hourhores of readinglectura lightllum
152
366000
2000
per guanyar-vos una hora de llum per llegir
06:23
if you're on the averagemitjana wagesalari in BritainGran Bretanya todayavui?
153
368000
2000
si viviu al Regne Unit i teniu un sou mitjà avui dia?
06:25
And the answerresposta is about halfla meitat a secondsegon.
154
370000
3000
La resposta és, si fa no fa, mig segon.
06:28
Back in 1950,
155
373000
2000
El 1950 hauríeu hagut de treballar
06:30
you would have had to work for eightvuit secondssegons on the averagemitjana wagesalari
156
375000
2000
vuit segons, cobrant un sou mitjà,
06:32
to acquireadquirir that much lightllum.
157
377000
2000
per adquirir aquesta llum.
06:34
And that's sevende set and a halfla meitat secondssegons of prosperityprosperitat that you've gainedguanyat
158
379000
3000
Heu guanyat set segons i mig de prosperitat.
06:37
sincedes de llavors 1950, as it were,
159
382000
2000
Des de 1950, vull dir.
06:39
because that's sevende set and a halfla meitat secondssegons in whichquin you can do something elsealtra cosa,
160
384000
3000
Són set segons i mig més en què podeu fer altres coses.
06:42
or you can acquireadquirir anotherun altre good or serviceservei.
161
387000
2000
O podeu adquirir un altre bé o servei.
06:44
And back in 1880,
162
389000
2000
El 1880
06:46
it would have been 15 minutesminuts
163
391000
2000
haurien trigat 15 minuts
06:48
to earnguanyar that amountquantitat of lightllum on the averagemitjana wagesalari.
164
393000
2000
a guanyar aquesta quantitat de llum amb un sou normal.
06:50
Back in 1800,
165
395000
2000
El 1800
06:52
you'dho faria have had to work sixsis hourshores
166
397000
2000
haurien estat 6 hores
06:54
to earnguanyar a candleEspelma that could burncremar for an hourhores.
167
399000
3000
per poder tenir una espelma que cremés una hora.
06:57
In other wordsparaules, the averagemitjana personpersona on the averagemitjana wagesalari
168
402000
2000
És a dir, una persona normal amb un sou mitjà
06:59
could not affordpagar a candleEspelma in 1800.
169
404000
3000
el 1800 no es podia permetre una espelma.
07:02
Go back to this imageimatge of the axedestral and the mouseratolí,
170
407000
3000
Torneu a la imatge de la destral i el ratolí
07:05
and askpreguntar yourselftu mateix: "Who madefet them and for who?"
171
410000
3000
i demaneu-vos: "Qui els va crear i per a què?"
07:08
The stonepedra axedestral was madefet by someonealgú for himselfa si mateix.
172
413000
2000
La destral de pedra la va crear algú per a ell mateix.
07:10
It was self-sufficiencyautosuficiència.
173
415000
2000
Era per autosuficiència.
07:12
We call that povertypobresa these daysdies.
174
417000
2000
Avui dia, en diem "pobresa".
07:14
But the objectobjecte on the right
175
419000
2000
Però l'objecte de la dreta
07:16
was madefet for me by other people.
176
421000
3000
el va crear altra gent per a què l'utilitzés jo.
07:19
How manymolts other people?
177
424000
2000
Quanta gent?
07:21
TensDesenes? HundredsCentenars? ThousandsMilers?
178
426000
2000
Desenes? Centenars? Milers?
07:23
You know, I think it's probablyProbablement millionsmilions.
179
428000
2000
Jo imagino que deuen ser milions.
07:25
Because you've got to includeincloure the man who grewva créixer the coffeecafè,
180
430000
2000
Perquè aquí hi entraria l'home que ha conreat el cafè
07:27
whichquin was brewedelaborada for the man who was on the oiloli rigplataforma,
181
432000
3000
que va torrar per a l'home del jaciment petrolífer
07:30
who was drillingperforació for oiloli, whichquin was going to be madefet into the plasticplàstic, etcetc.
182
435000
3000
que va extreure el petroli que després processarien i seria plàstic, etc.
07:33
They were all workingtreball for me,
183
438000
2000
Tots treballaven per a mi,
07:35
to make a mouseratolí for me.
184
440000
2000
per fabricar-me aquell ratolí.
07:37
And that's the way societysocietat worksfunciona.
185
442000
3000
I així funciona la societat.
07:40
That's what we'vetenim achievedaconseguit as a speciesespècie.
186
445000
3000
Això és el que hem aconseguit com a espècie.
07:44
In the oldvell daysdies, if you were richric,
187
449000
2000
En l'antiguitat, si eres ric
07:46
you literallyliteralment had people workingtreball for you.
188
451000
2000
tenies, literalment, gent que treballava per a tu.
07:48
That's how you got to be richric; you employedempleat them.
189
453000
2000
Així s'enriquia la gent: donant feina als altres.
07:50
LouisLouis XIVXIV had a lot of people workingtreball for him.
190
455000
2000
Lluís XIV tenia moltes persones al seu servei.
07:52
They madefet his sillytonto outfitsvestits, like this,
191
457000
2000
Li confeccionaven una roba estrambòtica, com aquesta.
07:54
(LaughterRiure)
192
459000
2000
(Riuen)
07:56
and they did his sillytonto hairstylespentinats, or whateverel que sigui.
193
461000
3000
I el pentinaven amb estils igual d'estrambòtics, el que fos.
07:59
He had 498 people
194
464000
2000
Tenia 498 persones
08:01
to preparepreparar his dinnersopar everycada night.
195
466000
2000
per preparar-li el sopar cada nit.
08:03
But a modernmodern touristturista going around the palacePalau of VersaillesVersalles
196
468000
2000
Ara bé, un turista modern que es passegi pel palau de Versalles
08:05
and looking at LouisLouis XIV'sDel XIV picturesimatges,
197
470000
3000
i contempli les imatges de Lluís XIV
08:08
he has 498 people doing his dinnersopar tonightaquesta nit too.
198
473000
2000
té 498 persones que també li preparen el sopar.
08:10
They're in bistrosrestaurants and cafescafeteries and restaurantsrestaurants
199
475000
2000
Són a les fondes, les cafeteries, els restaurants
08:12
and shopsbotigues all over ParisParís,
200
477000
2000
i les botigues de tot París.
08:14
and they're all readyllest to serveservir you at an hour'shora noticeavís with an excellentexcel·lent mealmenjar
201
479000
3000
I están preparats per servir-te si els avises una hora abans un àpat fantàstic
08:17
that's probablyProbablement got highermés alt qualityqualitat
202
482000
2000
que segurament és de millor qualitat
08:19
than LouisLouis XIVXIV even had.
203
484000
2000
que el que menjava Lluís XIV.
08:21
And that's what we'vetenim donefet, because we're all workingtreball for eachcadascun other.
204
486000
3000
I això és el que hem fet, perquè tots treballem per als altres.
08:24
We're ablecapaç to drawdibuixar upondamunt specializationespecialització and exchangeintercanvi
205
489000
3000
Aprofitem l'especialització i l'intercanvi
08:27
to raiseaixecar eachcadascun other'sd'altres livingvivent standardsnormes.
206
492000
3000
per incrementar la qualitat de vida dels altres.
08:30
Now, you do get other animalsanimals workingtreball for eachcadascun other too.
207
495000
3000
També hi ha animals que treballen per a altres animals.
08:33
AntsFormigues are a classicclàssic exampleexemple; workerstreballadors work for queensreines and queensreines work for workerstreballadors.
208
498000
3000
Les formigues en són un exemple clàssic. Les obreres treballen per a les reines,
08:36
But there's a biggran differencediferència,
209
501000
2000
i al revés, però amb una gran diferència:
08:38
whichquin is that it only happenspassa withindins the colonycolònia.
210
503000
2000
tan sols passa així dins de la colònia.
08:40
There's no workingtreball for eachcadascun other acrossa través de the coloniescolònies.
211
505000
2000
Entre colònies, no treballen pel bé dels altres.
08:42
And the reasonraó for that is because there's a reproductivereproducció divisiondivisió of labortreball.
212
507000
3000
Això succeeix perquè hi ha una distribució reproductiva del treball.
08:45
That is to say, they specializeespecialitzar-se with respectrespecte to reproductionreproducció.
213
510000
3000
És a dir, s'especialitzen pel que fa a la reproducció.
08:48
The queenreina does it all.
214
513000
2000
Se n'ocupa la reina.
08:50
In our speciesespècie, we don't like doing that.
215
515000
2000
En la nostra espècie, això no ho fem.
08:52
It's the one thing we insistinsistir on doing for ourselvesnosaltres mateixos, is reproductionreproducció.
216
517000
3000
És l'única cosa que ens entestem a fer nosaltres: la reproducció.
08:55
(LaughterRiure)
217
520000
3000
(Riuen)
08:58
Even in EnglandAnglaterra, we don't leavesortir reproductionreproducció to the QueenReina.
218
523000
3000
Fins i tot a Anglaterra, no li deixem la reproducció a la reina.
09:01
(ApplauseAplaudiments)
219
526000
4000
(Aplaudiment)
09:05
So when did this habithàbit startcomençar?
220
530000
2000
Quan va néixer aquest hàbit?
09:07
And how long has it been going on? And what does it mean?
221
532000
2000
I quant fa que funciona? Què implica?
09:09
Well, I think, probablyProbablement, the oldestmés antigues versionversió of this
222
534000
3000
Em sembla que la versió més antiga d'això
09:12
is probablyProbablement the sexualsexual divisiondivisió of labortreball.
223
537000
2000
deu ser la divisió sexual del treball.
09:14
But I've got no evidenceevidència for that.
224
539000
2000
Tot i que no en tinc proves.
09:16
It just looksaspecte like the first thing we did
225
541000
2000
Sembla que la primera cosa que vam fer
09:18
was work malemascle for femalefemella and femalefemella for malemascle.
226
543000
3000
va ser treballar els homes per a les dones i a l'inrevés.
09:21
In all hunter-gatherercaçador-recol·lector societiessocietats todayavui,
227
546000
2000
Avui dia, en totes les societats caçadores-recol·lectores
09:23
there's a foragingrecol·lectar divisiondivisió of labortreball
228
548000
2000
hi ha una divisió forratgera del treball
09:25
betweenentre, on the wholetot, huntingcacera malesmascles and gatheringreunió femalesfemelles.
229
550000
2000
entre, grosso modo, mascles caçadors i femelles recol·lectores.
09:27
It isn't always quitebastant that simplesenzill,
230
552000
2000
No és sempre tan senzill,
09:29
but there's a distinctiondistinció betweenentre
231
554000
2000
però hi ha una diferència entre
09:31
specializedespecialitzat rolespapers for malesmascles and femalesfemelles.
232
556000
2000
les funcions especialitzades d'homes i dones.
09:33
And the beautybellesa of this systemsistema
233
558000
2000
I la gràcia d'aquest sistema
09:35
is that it benefitsbeneficis bothtots dos sidescostats.
234
560000
3000
és que beneficia tothom.
09:38
The womandona knowssap
235
563000
2000
La dona sap que,
09:40
that, in the Hadzas'Hadzas' casecas here --
236
565000
2000
en el cas dels Hadza,
09:42
diggingexcavació rootsarrels to shareCompartir with menhomes in exchangeintercanvi for meatcarn --
237
567000
2000
arrencar arrels per compartir-les amb els homes a canvi de carn
09:44
she knowssap that all she has to do to get accessaccés to proteinproteïna
238
569000
3000
és l'única cosa que ha de fer per accedir a la proteïna.
09:47
is to digexcavar some extraextra rootsarrels and tradecomerç them for meatcarn.
239
572000
3000
Arrenca unes arrels de més i les bescanvia per carn.
09:50
And she doesn't have to go on an exhaustingesgotador huntcaça
240
575000
2000
No li cal sortir a caçar, que és cansadíssim,
09:52
and try and killmatar a warthogfacoquer africà.
241
577000
2000
i provar de matar un porc senglar africà.
09:54
And the man knowssap that he doesn't have to do any diggingexcavació
242
579000
2000
L'home també sap que no li toca furgar la terra
09:56
to get rootsarrels.
243
581000
2000
per aconseguir arrels.
09:58
All he has to do is make sure that when he killsmata a warthogfacoquer africà
244
583000
2000
En té prou de garantir que mata algun senglar
10:00
it's biggran enoughsuficient to shareCompartir some.
245
585000
2000
i que és prou gran per compartir-ne una part.
10:02
And so bothtots dos sidescostats raiseaixecar eachcadascun other'sd'altres standardsnormes of livingvivent
246
587000
3000
Per tant, tots dos augmenten el nivell de vida de l'altre
10:05
througha través the sexualsexual divisiondivisió of labortreball.
247
590000
2000
gràcies a la divisió sexual del treball.
10:07
When did this happenpassar? We don't know, but it's possiblepossible
248
592000
3000
Quan va succeir això? No ho sabem, però pot ser
10:10
that NeanderthalsNeandertals didn't do this.
249
595000
2000
que no fossin els neandertals.
10:12
They were a highlymolt cooperativecooperativa speciesespècie.
250
597000
2000
Eren una espècie molt cooperativa.
10:14
They were a highlymolt intelligentintel · ligent speciesespècie.
251
599000
2000
Una espècie molt intel·ligent.
10:16
TheirSeva brainscervells on averagemitjana, by the endfinal, were biggermés gran than yoursel vostre and minemeu
252
601000
2000
De mitjana, al final tenien uns cervells més grans que tots
10:18
in this roomhabitació todayavui.
253
603000
2000
els que som en aquesta sala avui.
10:20
They were imaginativeimaginatiu. They buriedenterrat theirels seus deadmort.
254
605000
2000
Eren imaginatius. Enterraven els seus morts.
10:22
They had languagellenguatge, probablyProbablement,
255
607000
2000
Segurament tenien un llenguatge
10:24
because we know they had the FOXPFOXP2 genegen of the samemateix kindamable as us,
256
609000
2000
perquè sabem que tenien el gen FOXP2 del mateix tipus que nosaltres.
10:26
whichquin was discovereddescobert here in OxfordOxford.
257
611000
2000
El van descobrir aquí, a Oxford.
10:28
And so it looksaspecte like they probablyProbablement had linguisticlingüístic skillshabilitats.
258
613000
3000
Sembla que devien tenir capacitats lingüístiques.
10:31
They were brilliantgenial people. I'm not dissingdesacatament the NeanderthalsNeandertals.
259
616000
3000
Eren una gent brillant. No els falto mai al respecte, als neandertals.
10:35
But there's no evidenceevidència
260
620000
2000
Però no tenim proves
10:37
of a sexualsexual divisiondivisió of labortreball.
261
622000
2000
de cap divisió sexual del treball.
10:39
There's no evidenceevidència of gatheringreunió behaviorcomportament by femalesfemelles.
262
624000
3000
No tenim indicis de recol·lecció en dones.
10:42
It looksaspecte like the femalesfemelles were cooperativecooperativa hunterscaçadors with the menhomes.
263
627000
3000
Sembla que les dones eren caçadores cooperatives amb els homes.
10:46
And the other thing there's no evidenceevidència for
264
631000
2000
I, a més, tampoc no tenim indicis sobre
10:48
is exchangeintercanvi betweenentre groupsgrups,
265
633000
2000
intercanvis entre grups.
10:51
because the objectsobjectes that you find in NeanderthalNeandertal remainsqueda,
266
636000
3000
Els estris que s'han trobat en restes neandertals,
10:54
the toolseines they madefet,
267
639000
2000
les eines que elaboraven,
10:56
are always madefet from locallocal materialsmaterials.
268
641000
2000
sempre estan fets amb materials del lloc.
10:58
For exampleexemple, in the CaucasusCaucas
269
643000
2000
Per exemple, al Caucas
11:00
there's a sitelloc where you find locallocal NeanderthalNeandertal toolseines.
270
645000
3000
hi ha un jaciment on s'han trobat eines neandertals autòctones.
11:03
They're always madefet from locallocal chertXert.
271
648000
2000
Estan totes fetes amb sílex d'aquell indret.
11:05
In the samemateix valleyvall there are modernmodern humanhumà remainsqueda
272
650000
2000
A la mateixa vall hi ha restes humanes modernes
11:07
from about the samemateix datedata, 30,000 yearsanys agofa,
273
652000
2000
més o menys de la mateixa data, de fa uns 30.000 anys.
11:09
and some of those are from locallocal chertXert,
274
654000
2000
Algunes són de sílex local,
11:11
but more -- but manymolts of them are madefet
275
656000
2000
però n'hi ha més, moltes,
11:13
from obsidianObsidiana Nevada Veure from a long way away.
276
658000
2000
fetes d'obsidiana procedent d'un lloc molt llunyà.
11:15
And when humanhumà beingséssers beganva començar
277
660000
2000
Quan els éssers humans van començar
11:17
movingen moviment objectsobjectes around like this,
278
662000
2000
a desplaçar objectes d'aquesta manera,
11:19
it was evidenceevidència that they were exchangingl'intercanvi betweenentre groupsgrups.
279
664000
3000
això va demostrar que intercanviaven entre diferents grups.
11:22
TradeComerç is 10 timestemps as oldvell as farmingAgricultura.
280
667000
3000
L'intercanvi és 10 cops més antic que l'agricultura.
11:25
People forgetoblida't that. People think of tradecomerç as a modernmodern thing.
281
670000
3000
La gent se n'oblida. Tothom creu que el comerç és una invenció moderna.
11:28
ExchangeL'intercanvi betweenentre groupsgrups has been going on
282
673000
2000
Fa 100.000 anys que hi ha
11:30
for a hundredcent thousandmilers yearsanys.
283
675000
3000
intercanvi entre grups.
11:33
And the earliestel més aviat possible evidenceevidència for it cropscultius up
284
678000
2000
I el primer indici apareix
11:35
somewhereen algun lloc betweenentre 80 and 120,000 yearsanys agofa in AfricaÀfrica,
285
680000
3000
de 80 a 120.000 anys enrere, a l'Àfrica,
11:38
when you see obsidianObsidiana Nevada Veure and jasperJaspi and other things
286
683000
3000
quan trobem obsidiana, jasp i altres coses
11:41
movingen moviment long distancesdistàncies in EthiopiaEtiòpia.
287
686000
3000
que recorren grans distàncies a Etiòpia.
11:44
You alsotambé see seashellspetxines --
288
689000
2000
També hem trobat closques de marisc
11:46
as discovereddescobert by a teamequip here in OxfordOxford --
289
691000
2000
descobertes per un equip d'aquí, d'Oxford,
11:48
movingen moviment 125 milesmilles inlanda l'interior
290
693000
2000
que havien recorregut 200 km cap a l'interior
11:50
from the MediterraneanMediterrània in AlgeriaAlgèria.
291
695000
3000
des de la Mediterrània fins a Argèlia.
11:53
And that's evidenceevidència that people
292
698000
2000
Això demostra que els humans
11:55
have startedva començar exchangingl'intercanvi betweenentre groupsgrups.
293
700000
2000
ja havien començat a intercanviar entre grups.
11:57
And that will have led to specializationespecialització.
294
702000
2000
I allò va comportar una especialització.
11:59
How do you know that long-distancellarga distància movementmoviment
295
704000
2000
Com se sap que el desplaçament a llargues distàncies
12:01
meanssignifica tradecomerç rathermés aviat than migrationmigració?
296
706000
3000
genera intercanvi en comptes de migració?
12:04
Well, you look at modernmodern huntercaçador gatherersrecol·lectors like aboriginalsaborígens,
297
709000
2000
Bé, els caçadors-recol·lectors moderns són com els aborígens
12:06
who quarriedprovinents de la muntanya for stonepedra axeseixos at a placelloc calledanomenat MountPuig IsaIsa,
298
711000
3000
que excavaven la pedra per a les destrals a Mt. Isa,
12:09
whichquin was a quarryPedrera ownedpropietat by the KalkadoonKalkadoon tribetribu.
299
714000
3000
una tartera propietat de la tribu dels Kalkadoon.
12:12
They tradednegociats them with theirels seus neighborsveïns
300
717000
2000
Les intercanviaven amb els veïns
12:14
for things like stingrayDasyatis barbspues,
301
719000
2000
a canvi de rajades de l'ordre de les Dasyatis.
12:16
and the consequenceconseqüència was that stonepedra axeseixos
302
721000
2000
De resultes, les destrals de pedra
12:18
endedacabat up over a largegran partpart of AustraliaAustràlia.
303
723000
2000
van estendre's fins a bona part d'Austràlia.
12:20
So long-distancellarga distància movementmoviment of toolseines
304
725000
2000
Per tant, el desplaçament distant d'estris
12:22
is a signsigne of tradecomerç, not migrationmigració.
305
727000
3000
indica comerç, no migració.
12:25
What happenspassa when you cuttallar people off from exchangeintercanvi,
306
730000
3000
Què passa quan no permets intercanviar,
12:28
from the abilityhabilitat to exchangeintercanvi and specializeespecialitzar-se?
307
733000
3000
quan no els deixes especialitzar-se?
12:31
And the answerresposta is that
308
736000
2000
La resposta és que
12:33
not only do you slowlent down technologicaltecnològic progressprogrés, progressar,
309
738000
2000
no tan sols ralentitzes el progrés tecnològic,
12:35
you can actuallyen realitat throwllançar it into reverseinvers.
310
740000
3000
sinó que l'acabes invertint.
12:38
An exampleexemple is TasmaniaTasmània.
311
743000
2000
Un exemple el trobem a Tasmània.
12:40
When the seamar levelnivell rosees va aixecar and TasmaniaTasmània becamees va convertir an islandilla 10,000 yearsanys agofa,
312
745000
3000
Quan va pujar el nivell del mar i Tasmània es va fer illa, fa 10.000 anys,
12:43
the people on it not only experiencedexperimentat
313
748000
2000
la gent que hi vivia no només va viure
12:45
slowermés lent progressprogrés, progressar than people on the mainlandcontinent,
314
750000
3000
un progrés més lent que els de terra ferma,
12:48
they actuallyen realitat experiencedexperimentat regressrelocalització.
315
753000
2000
sinó que va recular.
12:50
They gaveva donar up the abilityhabilitat to make stonepedra toolseines
316
755000
2000
Va perdre la capacitat de crear estris (d'os),
12:52
and fishingpesca equipmentequips and clothingroba
317
757000
2000
aparells de pesca i roba
12:54
because the populationpoblació of about 4,000 people
318
759000
3000
perquè la població, d'uns 4.000 habitants,
12:57
was simplysimplement not largegran enoughsuficient
319
762000
2000
no era prou nombrosa
12:59
to maintainmantenir the specializedespecialitzat skillshabilitats
320
764000
2000
per conservar les habilitats especialitzades
13:01
necessarynecessari to keep the technologytecnologia they had.
321
766000
3000
necessàries per no perdre la tecnologia que tenien.
13:04
It's as if the people in this roomhabitació were plonkedplonked on a desertdesert islandilla.
322
769000
2000
És com si ens plantifiquessin a tots nosaltres en una illa deserta.
13:06
How manymolts of the things in our pocketsbutxaques
323
771000
2000
Quantes de les coses que portem a les butxaques
13:08
could we continuecontinueu to make after 10,000 yearsanys?
324
773000
3000
podríem continuar produint després de 10.000 anys?
13:12
It didn't happenpassar in TierraTierra deldel FuegoFuego --
325
777000
2000
No va passar a Terra del Foc
13:14
similarsimilar islandilla, similarsimilar people.
326
779000
2000
(una illa semblant, amb la mateixa població)
13:16
The reasonraó: because TierraTierra deldel FuegoFuego
327
781000
2000
perquè Terra del Foc està separada
13:18
is separatedseparats from SouthSud AmericaAmèrica by a much narrowermés estreta straightrecte,
328
783000
3000
d'Amèrica del Sud per un estret molt més petit.
13:21
and there was tradingnegociació contactcontacte acrossa través de that straightrecte
329
786000
2000
Durant 10.000 anys hi va haver
13:23
throughouttot 10,000 yearsanys.
330
788000
2000
intercanvis a través d'aquell estret.
13:25
The TasmaniansTasmanians were isolatedaïllat.
331
790000
3000
Els tasmanians estaven aïllats.
13:28
Go back to this imageimatge again
332
793000
2000
Tornem a aquesta imatge
13:30
and askpreguntar yourselftu mateix, not only who madefet it and for who,
333
795000
3000
i pregunteu-vos qui ho va crear i per a qui,
13:33
but who knewsabia how to make it.
334
798000
3000
i qui sabia com crear-ho.
13:36
In the casecas of the stonepedra axedestral, the man who madefet it knewsabia how to make it.
335
801000
3000
En el cas de la destral de pedra, qui la va elaborar ho sabia.
13:39
But who knowssap how to make a computerordinador mouseratolí?
336
804000
3000
Però qui sap fer un ratolí d'ordinador?
13:42
NobodyNingú, literallyliteralment nobodyningú.
337
807000
3000
Ningú. Literalment: ningú.
13:45
There is nobodyningú on the planetplaneta who knowssap how to make a computerordinador mouseratolí.
338
810000
3000
No hi ha ningú al planeta que sàpiga construir un ratolí.
13:48
I mean this quitebastant seriouslyde debò.
339
813000
2000
Ho dic de debò.
13:50
The presidentpresident of the computerordinador mouseratolí companyempresa doesn't know.
340
815000
2000
El president de l'empresa de ratolins no ho sap.
13:52
He just knowssap how to runcorrer a companyempresa.
341
817000
3000
Sap administrar una empresa.
13:55
The personpersona on the assemblymuntatge linelínia doesn't know
342
820000
2000
La persona de la cadena de muntatge, tampoc,
13:57
because he doesn't know how to drilltrepant an oiloli well
343
822000
2000
perquè no sap perforar un jaciment petrolífer
13:59
to get oiloli out to make plasticplàstic, and so on.
344
824000
3000
per extreure'n petroli per obtenir el plàstic, etc.
14:02
We all know little bitsbits, but nonecap of us knowssap the wholetot.
345
827000
3000
Tots coneixem petits bocins, però ningú coneix el tot.
14:05
I am of coursecurs quotingcitant from a famousfamós essayassaig
346
830000
2000
Em refereixo, evidentment, al famós assaig
14:07
by LeonardLeonard ReadLectura, the economisteconomista in the 1950s,
347
832000
3000
de Leonard Read, l'economista de la dècada de 1950,
14:10
calledanomenat "I, PencilLlapis"
348
835000
2000
titulat "Jo, el llapis",
14:12
in whichquin he wroteva escriure about how a pencilllapis cameva venir to be madefet,
349
837000
3000
on va escriure com es fabricava un llapis
14:15
and how nobodyningú knowssap even how to make a pencilllapis,
350
840000
3000
i afirmava que ni tan sols hi ha ningú que sàpiga fer-ne un,
14:18
because the people who assemblemuntar it don't know how to minemeu graphitegrafit,
351
843000
3000
perquè els obrers que el munten no saben excavar el grafit.
14:21
and they don't know how to fellva caure treesarbres and that kindamable of thing.
352
846000
3000
Ni saben talar els arbres, ni res de semblant.
14:24
And what we'vetenim donefet in humanhumà societysocietat,
353
849000
2000
El que hem fet a la societat dels humans
14:26
througha través exchangeintercanvi and specializationespecialització,
354
851000
2000
gràcies a l'intercanvi i l'especialització
14:28
is we'vetenim createdcreat
355
853000
2000
és que hem creat la capacitat
14:30
the abilityhabilitat to do things that we don't even understandentendre.
356
855000
3000
de fer coses que ni tan sols entenem.
14:33
It's not the samemateix with languagellenguatge.
357
858000
2000
No passa el mateix amb el llenguatge.
14:35
With languagellenguatge we have to transfertransferència ideasidees
358
860000
2000
Amb el llenguatge hem de transferir idees
14:37
that we understandentendre with eachcadascun other.
359
862000
3000
que entenem entre nosaltres.
14:40
But with technologytecnologia,
360
865000
2000
Però amb la tecnologia realment
14:42
we can actuallyen realitat do things that are beyondmés enllà our capabilitiescapacitats.
361
867000
2000
podem fer coses que superen les nostres capacitats.
14:44
We'veHem gones'ha anat beyondmés enllà the capacitycapacitat of the humanhumà mindment
362
869000
3000
Podem anar més enllà de les possibilitats de la ment humana
14:47
to an extraordinaryextraordinari degreegrau.
363
872000
2000
fins a límits extraordinaris.
14:49
And by the way,
364
874000
2000
Ah, per cert,
14:51
that's one of the reasonsraons that I'm not interestedinteressat
365
876000
3000
aquest és un dels motius pels quals no m'interessa
14:54
in the debatedebat about I.Q.,
366
879000
2000
gens aquest debat sobre el coficient intel·lectual,
14:56
about whetherja sigui some groupsgrups have highermés alt I.Q.s than other groupsgrups.
367
881000
3000
sobre si hi ha grups amb un CI més alt que d'altres.
14:59
It's completelycompletament irrelevantirrelevant.
368
884000
2000
És del tot irrellevant.
15:01
What's relevantrellevant to a societysocietat
369
886000
3000
El que és relevant per a una societat
15:04
is how well people are communicatingcomunicació theirels seus ideasidees,
370
889000
3000
és que les persones comuniquin bé les seves idees
15:07
and how well they're cooperatingcooperant,
371
892000
2000
i cooperin entre elles,
15:09
not how cleverintel·ligent the individualsindividus are.
372
894000
2000
no si són intel·ligents els seus membres.
15:11
So we'vetenim createdcreat something calledanomenat the collectivecol·lectiu braincervell.
373
896000
2000
Hem creat una cosa que es diu el cervell col·lectiu.
15:13
We're just the nodesnodes in the networkxarxa.
374
898000
2000
No som res més que nodes d'una xarxa.
15:15
We're the neuronsneurones in this braincervell.
375
900000
3000
Som neurones d'aquest cervell.
15:18
It's the interchangeintercanvi of ideasidees,
376
903000
2000
L'intercanvi d'idees,
15:20
the meetingreunió and matingaparellament of ideasidees betweenentre them,
377
905000
2000
la convergència i acoblament d'idees,
15:22
that is causingcausant technologicaltecnològic progressprogrés, progressar,
378
907000
3000
és el que causa el progrés tecnològic,
15:25
incrementallyincrementalment, bitpoc by bitpoc.
379
910000
2000
de mica en mica, gradualment.
15:27
HoweverNo obstant això, baddolent things happenpassar.
380
912000
2000
Ara bé, també hi ha desgràcies al món.
15:29
And in the futurefutur, as we go forwardendavant,
381
914000
3000
I, en un futur, a mesura que avancem,
15:32
we will, of coursecurs, experienceexperiència terribleterrible things.
382
917000
3000
també viurem experiències horribles.
15:35
There will be warsguerres; there will be depressionsdepressions;
383
920000
2000
Hi haurà guerres, hi haurà depressions,
15:37
there will be naturalnatural disastersdesastres.
384
922000
2000
hi haurà catàstrofes naturals.
15:39
AwfulTerrible things will happenpassar in this centurysegle, I'm absolutelyabsolutament sure.
385
924000
3000
Aquest mateix segle passaran coses terribles, n'estic segur.
15:42
But I'm alsotambé sure that, because of the connectionsconnexions people are makingelaboració,
386
927000
3000
Però també n'estic de les nostres connexions
15:45
and the abilityhabilitat of ideasidees
387
930000
2000
i de la capacitat que tenen les idees
15:47
to meettrobar-se and to mateCompany
388
932000
2000
de combinar-se i aparellar-se
15:49
as never before,
389
934000
2000
com mai abans.
15:51
I'm alsotambé sure
390
936000
2000
També estic convençut
15:53
that technologytecnologia will advanceavance,
391
938000
2000
que la tecnologia avançarà
15:55
and thereforeper tant livingvivent standardsnormes will advanceavance.
392
940000
2000
i que, per tant, augmentarà el nivell de vida.
15:57
Because througha través the cloudnúvol,
393
942000
2000
Gràcies al núvol,
15:59
througha través crowdmultitud sourcingd'abastament,
394
944000
2000
a l'externalització voluntària,
16:01
througha través the bottom-upde baix a dalt worldmón that we'vetenim createdcreat,
395
946000
2000
al món de baix a dalt que hem creat,
16:03
where not just the eliteselits but everybodytothom
396
948000
3000
on no tan sols les elits, sinó que tothom
16:06
is ablecapaç to have theirels seus ideasidees
397
951000
2000
pot tenir les seves idees
16:08
and make them meettrobar-se and mateCompany,
398
953000
2000
i fer que es combinin i s'acoblin,
16:10
we are surelysegurament acceleratingaccelerant the ratetaxa of innovationinnovació.
399
955000
3000
segurament estem accelerant el ritme de la innovació.
16:13
Thank you.
400
958000
2000
Gràcies.
16:15
(ApplauseAplaudiments)
401
960000
4000
(Aplaudiments)
Translated by Yannick Garcia
Reviewed by Noemi Casadesus Viola

▲Back to top

ABOUT THE SPEAKER
Matt Ridley - Rational optimist
Matt Ridley argues that, through history, the engine of human progress and prosperity has been, and is, "ideas having sex with each other."

Why you should listen

British author Matt Ridley knows one thing: Through history, the engine of human progress and prosperity has been, and is, the mating of ideas. The sophistication of the modern world, says Ridley, lies not in individual intelligence or imagination; it is a collective enterprise. In his book The Rational Optimist, Ridley (whose previous works include Genome and Nature via Nurture) sweeps the entire arc of human history to powerfully argue that "prosperity comes from everybody working for everybody else."

It is our habit of trade, idea-sharing and specialization that has created the collective brain which set human living standards on a rising trend. This, he says, "holds out hope that the human race will prosper mightily in the years ahead -- because ideas are having sex with each other as never before."

Watch his 2010 TEDTalk, "When Ideas Have Sex."

More profile about the speaker
Matt Ridley | Speaker | TED.com

Data provided by TED.

This site was created in May 2015 and the last update was on January 12, 2020. It will no longer be updated.

We are currently creating a new site called "eng.lish.video" and would be grateful if you could access it.

If you have any questions or suggestions, please feel free to write comments in your language on the contact form.

Privacy Policy

Developer's Blog

Buy Me A Coffee